Les tres xemeneies de Sant Adrià de Besòs, a consulta ciutadana

Les decisions dels grans temes que afecten la població, sobretot a escala municipal, haurien de ser preses a partir d’un debat ampli amb la població que haurà de compartir el resultat de la decisió.

La representativitat atorgada als càrrecs públics electes, no hauria de suposar una “carta blanca” per decidir unilateralment allò que convé al conjunt de la població. Entre d’altres qüestions, perquè sempre hi ha la possibilitat de l’error i el grau de responsabilitat personal, es veu disminuït en funció del nombre de persones a decidir.

Aquest raonament de caràcter ideològic, es veu reforçat, al meu entendre, en el moment en què la decisió es vincula, a més, a inversions econòmiques públiques i de prestació de serveis.

La participació ciutadana, a escala municipal, ha de ser el foment del procés permanent d’exercici de compromís amb la ciutat, i no només, com passa massa sovint, un discurs molt elaborat però sense contingut real.


Tant a Sant Adrià de Besòs, com a Sant Celoni, hi ha en marxa la proposta de consulta ciutadana per decidir temes de rellevància especial per al futur d’aquests municipis. En aquest article, tractarem el procés que s’està endegant a Sant Adrià de Besòs, referit al futur de les tres xemeneies de la Central tèrmica, i en un proper article, el de Sant Celoni, que ha de decidir pel que fa a la construcció d’una ARE (Àrea Residencial Estratègica) en un espai annex al municipi.

Sant Adrià de Besòs

Sant Adrià del Besòs és una ciutat de l‘àrea urbana de Barcelona, situada en la part baixa del riu Besòs amb una superfície de 3’87 km2 i una població de 32.734 habitants. El seu caràcter metropolità, ha comportat que en el seu territori s’hagin construït diferents infrastructures supramunicipals que, en la majoria de casos, no responen a les necessitats locals.

D’entre aquestes infrastructures s’han de destacar les centrals tèrmiques situades a banda i banda del riu.


La Central tèrmica

De les centrals existents, la més coneguda posseeix tres xemeneies de 200m. d’alçada aproximadament, xemeneies que històricament han produït un alt nivell de contaminació, sobretot ambiental. Amb la signatura d’un conveni entre l’Ajuntament de Sant Adrià i Endesa per la instal·lació en el terme municipal d’una nova central de cicle combinat, més petita i molt més eficient que l’actual, des d’un punt de vista energètic, les antigues instal·lacions deixaran de funcionar l’any 2010 (de fet, de les tres turbines, una està clausurada i les altres dues funcionen de manera molt esporàdica).


Una visió de futur

És en aquest context que l’Ajuntament planteja un nou ús de l’espai que quedarà com una oportunitat de futur per a la ciutat. El dilema que es planteja és pel que fa a la conservació de la tèrmica amb les emblemàtiques xemeneies, que des de l’any 1976 (es varen començar a construir l’any 1971) han conformat el paisatge urbà de Sant Adrià.


L’Ajuntament es mostra partidari de mantenir les Tres Xemeneies i la sala de turbines, com a patrimoni industrial, símbol d’identitat de la ciutat i espai per a la ubicació de serveis públics. Per la seva part, Endesa ha manifestat el seu interès per enderrocar tota la plataforma quan acabin las seves operacions l’any 2010. Cal assenyalar que la Central Tèrmica es troba a primera línia de mar.


Cal esmentar que el sòl construït, només de l’edifici de turbines és de 5.600 m2. L’espai útil que quedaria en total entre l’edifici de turbines i els cossos de les tres calderes - xemeneies és d’uns 28.000 m2.


El debat

Davant d’aquesta situació ha sorgit un intens debat entre la ciutadania: cal conservar l’edificació o és millor enderrocar-lo? En aquest sentit, i tenint en compte que el que està en joc és el futur del front litoral i el model de ciutat que es vol desenvolupar; des de les organitzacions ciutadanes, s’ha creat la Plataforma per la Conservació de les Tres Xemeneies, (que agrupa 60 associacions i que han recollit fins ara 4.000 signatures a favor de la seva proposta) per reivindicar el manteniment de l’espai construït com a patrimoni industrial de Catalunya i com a signe d’identitat de la ciutat. Els seus arguments se centren en què la reutilització d’aquest espai permetrà allotjar activitats socials, culturals i econòmiques. Consideren, en canvi, que si l’edificació desapareix es produirà una operació urbanística especulativa i la ciutat no es podrà beneficiar d’equipaments públics i, a més, segons els estudis realitzats, el cost de l’enderroc suposaria al voltant dels 9 milions d’euros.


La proposta

Davant d’aquesta situació de posicions enfrontades, l’Ajuntament ha obert un procés participatiu i de debat sobre el futur de la central i ha manifestat la seva voluntat de consultar als ciutadans i ciutadanes perquè decideixen si prefereixen la seva conservació o el seu enderroc. Cal aclarir, tot i això, que la proposta inicial de celebració d’un Referèndum s’ha modificat per la d’una consulta a la població, atesa la burocratització polític – administrativa que un referèndum comporta.


Amb l’objectiu de disposar de més criteris per a la consulta, s’han consultat altres experiències participatives (entre elles la portada a terme a Sant Sebastià, referida a l‘ús i urbanització d’una plaça pública Plaça de Catalunya). També es va organitzar un cicle de conferències informatives destinades a la ciutadania.


Finalment, i desprès de diferents ajornaments, la consulta es farà el proper mes d’octubre i s’espera que els resultats siguin vinculants.


El procediment

Per a una consulta d’aquests tipus, cal establir un Document de Garantia que contempli quins són els objectius marcats, les fases de desenvolupament, els canals de participació ciutadana en aquest projecte, com és realitzarà el procés de votació, quina serà la pregunta o preguntes sotmeses a votació popular i el cost tècnic, humà i econòmic destinat al procés.


Per cloure cal indicar que en un procés com el que es descriu, esdevé fonamental l’establiment de circuits d’informació que garanteixin, que aquesta arribi a la totalitat de la població i que tothom que ho desitgi, pugui expressar la seva opinió sabent les possibilitats que permet la disponibilitat d’un equipament d’aquestes característiques.